La serra de Prades supera els 1.000 metres als seus punts més alts, creant un paisatge que no podria ser més diferent de la costa plana i assolellada de sota. Densos boscos de pi roig, alzina i pi negre cobreixen els pendents, entrellançats amb afloraments rocosos, rierols estacionals i fonts naturals (fonts) que han atret caminants durant segles. La zona de vegades és anomenada el Districte dels Llacs Català per la seva combinació d'aigua, bosc i paisatge de muntanya.
El poble de Prades, conegut com la Vila Vermella pel distintiu gres rogenc dels seus edificis, és la porta d'entrada a la serra. La seva Plaça Major, amb una ornamentada font renaixentista, és un lloc agradable per a un cafè abans d'endinsar-se als turons. El poble se situa a 950 metres d'altitud, de manera que fins i tot els dies més calorosos de la Costa Daurada, la temperatura aquí és normalment 8-10 graus més fresca.
Senders de senderisme de diversa dificultat recorren les muntanyes. Rutes populars inclouen el circuit de la Font Major (fàcil, 2 hores), la pujada al cim del Tossal de la Baltasana (moderat, 4 hores) i la caminada pel Barranc de la Trinitat (moderat, 3 hores). Els senders estan generalment ben senyalitzats i travessen paisatges forestals preciosos amb vistes ocasionals fins a la costa. A la primavera, el sòl del bosc es cobreix de flors silvestres; a la tardor, els arbres caducifolis es tornen daurats i rogents.
Les Muntanyes de Prades també són la llar d'un dels monestirs cistercencs més importants de Catalunya — Poblet — al seu peu meridional, i les coves prehistòriques de l'Espluga prop de la seva vora oriental. Combinar una excursió matinal amb una visita al monestir o l'exploració de les coves a la tarda fa una rica excursió d'un dia per l'interior.
Des del Càmping La Noria, agafeu l'AP-2 en direcció a Montblanc i després pugeu per les muntanyes per la T-700. El trajecte dura uns una hora i travessa un camp cada cop més bell.
